El blog del pensament"

Activitat 28

2010-04-29T09:31:00.000-07:00

Kant en aquest fragment ens indica que el nostre coneixement comenta amb l'experiència. Amb aquesta experiència i tots els estímuls que capten del nostre entorn, el coneixement s'activa.
Però, no tot el nostre enteniment procedeix de l'experiència també podem aconseguir coneixements independents de l'experiència. Aquest s'anomenen a priori.

Títol: Experiència i enteniment el nostre coneixement

Aquest fragment pertany a l'obra de la crítica de la raó pura de Kant.
Kant en aquest escrit afirma que el nostre coneixement comença amb l'experiència.
Tots rebem impressions de tot el nostre voltant i això formarà la base del nostre coneixement i enteniment.
El coneixement podem dir que el formen dos elements. Tot el que rebem a traves de l'experiència i les impressions, Kant l'anomena coneixement a posteriori. Per altre banda el coneixement que nosaltres mateixos som capaços de produir és un coneixement a priori ( no afegim res empíric) segons Kant aquest tipus de coneixement els trobem a les matemàtiques, ciència lògiques.

La teoria de Kant la podem comparar amb altres obres de diferents filòsofs, com ara Hume i Mill.
Per Kant una part del coneixement és universal, no és fruit únicament de l'experiència, sinó que serà aconseguit reben impressions i sentits a priori.
Per Hume és diferent el coneixement prové de l'experiència obtinguda i és l'únic origen del coneixement, no podem obtenir-ho en lloc més.
La visió de Mill també és diferent, per ell el coneixement el podem aconseguir a posteriori amb l'experiència i totes les idees que anirem assolint amb el temps.

Projecte 6

2010-04-23T09:21:00.000-07:00

Activitat 27

2010-04-22T07:57:00.000-07:00

Hume pensa que les nostres accions només es basen en els propis sentiments i no es basen en la raó. La raó no pot promoure sola l'acció, ja que les passions són el motor de la nostra conducta.

Títol: Accions humanes basades per el sentiment.

Parla de la moral, que es una de les preocupacions més destacades de la filosofia de Hume. Les accions humanes no son guiades per la raó, sinó que aquestes son guiades pels sentiments propis. Ell posa l'exemple de l'home que fa esport per cuidar-se la seva salut. Ell parla que si ens guiem per el sentiment intentarem arribar a un fi i aquest serà objectiu final, on trobem el plaer.
Finalment diferencia el sentiments bons o dolents.

Per comparar podem explicar com altres filòsofs miraven aquesta felicitat amb diferents perspectives. En el cas de Epicur el objectiu últim era trobar el plaer. Plató creia que la raó humana feia a les persones arribar al seu fi i per això arribar al fi era arriba a la felicitat.

Activitat 26

2010-04-21T07:40:00.000-07:00

En el text de Hume, parla de que ell creu que per costums ha de succeir una cosa, encara que no tenim la certesa absoluta, però nosaltres percebem que si succeirà. Això es conseqüència de tenir una experiència.

Títol: L'experiència la nostra guia ?

Per explicar el seu pensament que no podem guiar-nos per el passat, ja que no sabre que passarà en el futur, l'explica mitjançant l'exemple Adam. Però podem observar com a través de l'experiència del sentits si que podem acostar-nos o pensar ho que pot succeir en un futur.
Exposa que estem determinats pel costum, que tots els nostres actes estan guiats pel costum, és a dir, en funció d’allò que estem habituats que passi.

El text com fa referència a la causa-efecte podem comparar-lo amb el filòsof Decart el qual afirma que la causa-efecte esta confirmada mitjançant la raó, que a través del dubte metòdic podem arribar a la evidencia.
També te relació amb Plató ja que aquest veu el coneixement cer en el cas de que les persones surtin de la caverna i arribin al món intel•ligible, on predomina la raó.

Projecte 5

2010-04-16T12:40:00.000-07:00

Projecte 5

View more presentations from joan.ojeda.

Activitat 25

2010-04-15T07:14:00.000-07:00

El fragment de Hume, va sobre el tema de la causa-efecte, ell per facilitar-lo posa l'exemple de la bola de billar, on explica que si hi ha una bola en moviment e impacta amb una que estigui aturada aquesta també es mourà.

Títol: causa-efecte

En l'explicació del fragment Hume, vol posar aquest exemple per que els lector l'entenguin amb més facilitat. Ell pensa que d'aquest manera podrà comprovar la causa-efecte. Així doncs proba l'exercici de la bola amb diferent boles, i sempre li donen el resultat de que al impactar la que esta aturada es mou.
Això fa una crítica directa de la casualitat, una primera bola no entri en contacte amb una segona sinó amb una altre.

Aquesta teoria de Hume es podria comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferents com podia ser idees i coses .
Heràclit creu que el moviment es crea per el moviment de contraris

Activitat 24

2010-04-08T07:04:00.000-07:00

En el text de Hume, tracta sobre les idees e impressions que han sorgit en l' investigació sobre l'enteniment humà, en el qual intenta separar aquest dos mitjançant la ment. Per això intenta distingir unes que aporten un nivell més alt d'intensitat i d'altres que no tenen tant de nivell.

Títol: Diferents sensacions

El fragment de Hume, segle XVIII, vol crear una distinció de les percepcions segons el grau o nivell d'intensitat (idees i impressions).
L'autor en el text fa referència d'impressió com nivell més alt de percepció, es a dir de les més vives (veure, sentir, estimar, odiar) en canvi quan parla percepcions menys vives son quan utilitzem la nostra ment (pensar, reflexionar).
Per acabar el fragment confirma com els materials provenen de sensacions externes o internes, és a dir, de les idees o de les impressions.

El seu pensament creu que les idees mostren les coses. En canvi Plató vol reflectir com les coses venen de la nostres idees, del nostre pensament.
Decart en canvi, ell creu que si ens guiem per els nostres sentiments, a vegades ens enganyen i llavors ens podran enganyar sempre per això es inviable fiar-nos d'aquest.

Projecte 4

2010-04-06T09:56:00.000-07:00

El pensament Spinoza es caracteritza principalment per l'ètica , que es el llibre més important. I les hipòtesis que fa les crea a partir de la geometria i les matemàtiques (influenciada per al geometria de Euclidia).
Els trets més característics de la seva Ètica són:

- Metafísica de les costums:

No hi ha propietats de bondat ni de maldat inherents a les coses, així com tampoc existeixen coses correctes i incorrectes, que siguin aplicades com propietats inherents a les accions. Clarament és un costum el creure que una cosa és bona o és dolenta, però això en Spinoza és un error, ja que l'única forma de reconèixer-li certa propietat de bondat o de maldat a les coses és per mitjà d'un judici, el qual ha de ser adequat, i aquest considera que gens és bo ni dolent, sinó que simplement és, sense atributs o qualitats excepte les quals nosaltres com homes els vam atorgar.

- L'home:

Creu que l'home és ignorant creu que el món va ser fet per a ell. L'home no posseeix un lloc privilegiat en la naturalesa, sinó que tan solament forma part d'ella com ho fan les plantes i les muntanyes.
Spinoza afirma (determinisme) que els humans no tenen un llibertat, sinó que estem influenciat per les lleis de la natura, per tant que es ser lliure? ser conscients que no son lliures. El bé per Spinoza és una relació amb tots i no només amb mi mateix, guiant-nos no pels sentiments, sinó seguir interessos reals, no només per a ara, sinó amb la intenció del futur. L'esser humà es bo per naturalesa però sempre si es guia per la racionalitat, prudència i estabilitat.

- La substància:

És allò que es en si i en concedeix per si, es a dir, que no necessita res per existir, perquè existeix per si sola, es allò autosuficient...
La substancia els atributs son allò que l'enteniment concep com allò característic de la substància, però aquest atribut nomes coneixem el pensament i l'extensió. És a dir el físic i el reflexa mental.
Per ell només hi ha una substància absoluta i aquesta, es Déu.

- Déu

Parteix d'una idea el mètode, l'idea del esser més perfecta, s'identifica amb l'idea del tot, idea de la totalitat de l'ésser. És a dir que l'esser més perfecta (Déu) es lo mateix que l'idea totalitat (natura), indica que Déu i la natura son la mateixa cosa "Deus sive natura" una natura que es el món, un món diví. Panteisme: teoria que Déu es immanent al món.

Activitat 21

2010-02-22T10:39:00.000-08:00

Aquest text de Descart parla sobre els cossos, sobre la seva existència de les coses tal com es i com sens mostra , tracta d’intentar demostrar la seva existència. Per ell Déu es el creador del món per aquest motiu fa que aquest cossos tinguin una existència, perquè ell lis a donat aquesta causa, es a dir que existeixen.

L’existència dels cossos

Descart tracta de demostrar la seva teoria sobre l’existència dels cossos. Ell pensa que la causa productora d'aquestes idees no pot ser ell, perquè se li presenten encontra la seva voluntat, llavors hauran procedit d’alguna substància diferent, per això arribarà a la conclusió que la causa de l’existència dels cossos, són els cossos mateixos. Déu les ha creat i no ens poden enganyar perquè Déu no pot enganyar perquè no es la seva essència per aquest motiu a partir d’unes característiques es un cos real perquè té tanta realitat com la realitat de les idees.

Te una tendència amb Aristòtil qui atorgà importància al món sensible així com Descartes situa la idea dels cossos en el món real, en aquests mateixos objectes sensibles. Tot i així, també es pot vincular amb el pensaments Plató en la recerca de la idea productora qui situa les idees en el món intel•ligible.

Activitat 20

2010-02-21T11:04:00.000-08:00

Decart vol expressar mitjançant la raó amb quatre regles per arribar al camí de la veritat. El primer les coses clares, el segon dividir dificultats, el tercer ordenar conceptes simples a complexos i el últim enumerar-ho tot

Fins a la veritat

El filòsof que vol convertir la filosofia en una cosa evident deixant a un costat allò que pugui crear un dubte. Afirma que es millor viure amb menys normes, fixant-nos en quatre regles, ja que es el millor mètode que ens guiarà per la raó fins aplicar la veritat. La primera d'aquestes normes és l’anomenada evidència, les coses que son realment clares que no donen opció a dubtar. El segon dividir les dificultats i examinar-les. Seguidament trobem la síntesi, el procés on ens dediquem a ordenar els més simples als més complexos. L'últim, el quart i darrer regla s’anomena revisió i enumeració, dues tècniques comprovar que enumerarem totes les tasques que hem realitzat.

Activitat 19

2010-02-20T10:05:00.000-08:00

Decart es basa en fet de dubtar. Així doncs, per ell les coses abans eren indubtables i així arriba a la veritat però veu que no es la forma més correcta, llavors decideix dubtar de tots i d'aquesta manera poder arribar amb aquest mètode a la realitat.

L'existència del jo

És principalment en la búsqueda de la veritat, del que realment és evidència.
Per començar comença a tenir en compte amb les opinions per que fa al costum, les que son indubtables i així podria trobar la veritat, però al donar-se'n conta que la forma per trobar aquesta veritat seria utilitzen un altre mètode.
Dubtar de tot, creure que tot els que ens envolta es irreals, posen tota existència en dubta però això li fa arribar a la conseqüència de que el jo es l'única que cosa que mai pots dubtar, perquè si dubtes penses, si penses existeixes.

Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat. Les seves normes del mètode amb les taules que segueix Francis Bacon en el seu experiment de l’observació de la raó.
O Sant Agustí qui te un pensament sobre el jo, molt similar el qual no pensa que podem dubtar del jo, perquè si dubten ja sabem una cosa i si sabem, existim.

Activitat 18

2010-02-19T06:39:00.000-08:00

Per mi Sant Tomàs s'apropa més als meus pensaments sobre l’existència de Déu. Sota el meu punt de vista la posició adoptada per Sant Anselm no s'apropa tan a mi com la de Sant Tomàs. Teoria de Sant Tomàs té influència aristotèlica, i molts del arguments que diu San Tomàs han sigut ja explicats per Aristòtil, això fa que aquestes explicacions tinguin més pes, al pensar com un filòsof tant important com Aristòtil. Ell intenta comprovar l'existència de Deu a partir de les seves experiències. Segons Sant Tomàs Déu es el creador de tot, perquè ell es el motor principal, ell va ser el que fa que les coses es moguin, perquè del no res no pot sortir res. Jo crec en l'existència de Déu, crec que les coses han tingut que sorgir d'algun lloc i aquest va ser Déu qui les va crear al igual que Sant Tomàs pensa.

Activitat 17

2010-02-17T05:58:00.000-08:00

Puc dubtar del jo?

Jo, com a individu hem sento racional, sempre en totes les etapes de la vida he tingut moltes dubtes, això és normal sinó dubtes significaria que no penso i raono, qualsevol problema situació o bé alguna decisió que jo tinguí que decidir, ha de ser meditada i sempre pensar amb les conseqüències per a mi i per els altres del meu voltant. Tota decisió té un risc d'encertar o equivocar-te i s'ha de valorar tot.
Un cop que jo he aconseguit després de rumiar molt arribar a una conclusió definitiva sobre alguna cosa que amb ronda pel cap o decisió transcendental a la meva vida, tiro endavant, no puc dubtar de que serà algú bo per a mi, inclús per els demés .
Si aquesta decisió sobre el que s'hagi plantejat no surt com jo volia, serà conseqüència i responsabilitat només meva, però mai he de dubtar com prenc una decisió, si cal després ja intentaré buscar una solució.

Activitat 16

2010-02-10T05:55:00.000-08:00

El text fa referència a Déu tot omnipotent, creador del temps i del món. On afirma que abans del món no existia el temps, perquè Déu quan crea el món crearà també el temps. Ell al ser el creador del temps no es anterior, no te fi, en canvi les persones si que tenim fi.

"El temps creat per Déu"

En aquest text, ens expressa el poder de Déu, creador de món i a la vegada del temps. Aquest Déu que es immutable, no te fi, perquè ell es el creador d'aquest temps, en canvi els homes si que tenim un fi. A més, Déu és el temps perquè es etern. D’aquesta manera, nosaltres desapareixerem mentre ell sempre estarà present.

En aquest text es centra en la visió exposada per Sant Agustí que es basa en que Déu és immutable i etern. És ell pròpiament. Aquest Déu és el que posseeix les idees exemplars i per tant, és principi per el qual van ser fetes totes les coses

Activitat 15

2010-02-08T05:30:00.000-08:00

En la vida el objectiu de totes les persones es trobar la felicitat a l'hora de viure, però per arribar aquesta felicitat hi ha dos principis, plaer i dolor encara que el text es redueixen a sensació i mort. I la finalitat de les persones es arribar al plaer ja que aquest comporta el camí cap a la felicitat, deslliurant-nos del mal.

"En busca de la felicitat"

És una cara d'Epicur destinada a Meneceu. Epicur mostra la idea del paler i del dolor. Pensa que tots hem de filosofar, dona igual l'edat que tinguem, perquè si ho fem podrem arriba a la felicitat, el qual es el nostre objectiu a la vida. Però per viure feliç hem de tenir plaer i dolor per arribar al nostre fi. I aquest camí sempre s'ha de fer mitjançant la virtut que ens portarà cap a la felicitat.

El fi principal d'Epicur es la felicitat, en canvi per a Plató el fi màxim consistia en arribar al món intel•ligible, sortir del món sensible ple de aparences i veure la llum de fora la caverna. En el cas d'Aristòtil també parla de la felicitat com aquell fi que no és mitjà per aconseguir un altre fi, sinó que és fi en si mateix, un fi absolut i el principal per les persones.

PROJECTE 3

2010-02-07T09:57:00.000-08:00

El filòsof que l'influeix a Baruch Spinoza es clarament Decart, en diferents aspectes:

- Decart, aquest havia considerat l'existència de tres substàncies: el pensament, l'extensió i Déu. Spinoza redueïx aquestes tres substàncies a una sola: substància divina infinita, que segons la perspectiva que s'adopti, s'identifica bé amb Déu o bé amb la Naturalesa (els dos termes arriben a ser equivalents per a ell, segons la seva cèlebre expressió Deus sive Natura).

- Decart i Spinoza són mecanicistes, sosté que tot l'Univers està determinat per lleis, amb la qual cosa qualsevol esser que estigui dintre d'ell també estarà subjecte a aquestes lleis, inclòs l'ésser humà. Però Decart salva el problema a través del seu postulat de les tres substàncies: el mecanicisme (per tant el determinisme) només afecta a la substància extensa o món, però no a la substància pensant o enteniment.

- També rep influències dels "monistes"( creuen que el món esta format per una substancia primaria) i "deterministes".

- I ell com a filòsof, a sigut considerat com un dels impulsors i que ha influenciat més en el "ateisme".

Activitat 14

2010-02-02T03:38:00.000-08:00

Aristòtil tracta sobre el canvi, es a dir el moviment dels contraris que necessiten identificar-se. Però ell sap que el subjecte no canvia mai perquè es únic, i la seva substància mai canvia.

"El moviment de contraris"

Aquest text d’Aristòtil, text número 12, pertany a els textos de la física on el tema tractat és el moviment i es pregunta sobre el principi de moviment. Aquest principi de moviment és el canvi, on tot canvia i res és immutable excepte la substància, que en aquest cas és un home. El fragment llegit parla de la relació entre la privació i per això podem parlar tant del no-lletrat al lletrat com un home no-lletrat esdevé un home lletrat.

Compara amb Heràclid, ja que pensa que tot canvia i tot flueix excepte aquesta teoria. Per això Heràclid fa referència a la frase " No podries submergir-te dues vegades en el mateix riu" per les coses estan en constant moviment. El contrari pensa Zenó del que exposa al igual que el seu mestre Parmènides la seva teoria on la realitat és l’ésser i l’ésser no canvia, ja que és immutable. I com afirma Zenó el moviment no es existent, perquè del punt A al B no pots arribar mai.

Activitat 13

2010-02-01T03:17:00.000-08:00

Que va ser primer l'ou o la gallina? És una pregunta difícil de resoldre, perquè sense la gallina no pot néixer l'ou i sense l'ou la gallina no existiria, però jo penso que primer va existir l'ou, encara que penso que no es pot demostrar realment.
Però suposo que al començament de la formació de la terra, a partir d'unes cèl•lules van mutarse evolucionant en els primers esser que hi vivien eren animals voladors, que ponien ous. Potser que a causa de que alguna de les famílies de les especies d'aquest esser va sorgir diferents a la resta, evolucionant i es convertint-se en aus durant la transformació canviarien el seu aspecte, els sortirien plomes i la mida del animal s'aniria fent cada vegada més assemblant al actual.
Aquest pensament pot ser que no sigui el correcte, però crec que és una pregunta que no puc arribar a conèixer ja que no veig la solució exacta, que et afirmes quina es la veritable resposta.

Activitat 12

2010-01-30T03:15:00.000-08:00

Si tinc que posicionar-me entre Plató i Aristòtil, segons els seus ideals i principis, farien que em decantés per Aristòtil, ja que segons la meva opinió crec que te uns pensaments més assemblants als meus i als de l'actualitat, que no pas Plató.
Aristòtil en mostra que les úniques realitats existents son els subjectes individuals, és a dir, les úniques realitats existents som nosaltres mateixos. Aquest individus estan en moviment i van canviant, perquè les coses no estan estàtiques, sinóque van modificant-se constantment, això es una realitat que trobem al dia a dia, on poden comprovar que el pas dels temps fa el seus canvis. Apart ell pensa que el món sensible és l’únic món que existeix, ja que jo personalment no crec que existeixin realment dos mons, el intel•ligible i el sensible, on un es basa sobre les aparences i l'altre sobre les ideàs. Sinó que només existeix el món sensible perquè es on realment podem sentir les coses, com realment les veiem, perquè encara que Plató pensa que son aparences, ho més segur es que siguin aparences reals i ho que veiem i sentim sigui real, perquè es la nostra realitat.

Activitat 11

2010-01-28T03:12:00.000-08:00

Fedó comenta l'argumenta de contraris basant-se que les coses es creant del seus propis contraris. Afirmant que tot el que neix mort i ho que mort neix un altre vegada, per tant l'anima es a Hades, on es comprova que les animes son immortals i aquestes passen d'un cos a un altres però sempre immortals.

"La lluita dels contraris"

S'expressa la creença antiga de que l’ànima es troba a l’Hades i que aquestes van d’un cos a un altre, passen d'un individu a un altre, d'aquí poden comprovar com l'anima es immortal. Desprès parla de l’argument de Sòcrates sobre els contraris on totes les cosses tenen un contrari i d’aquí sorgeixen els altres. I per acabar troba una relació entre el que diu Sòcrates i Cebes, això fa afirmar la necessitat i l’existència de contraris.

Al text la idea de lluita de contraris d’Heràclit basant-se en que del conflicte neix l’harmonia. Arguments platònics sobre l’ànima i la seva immortalitat, la successió de contraris ja que la realitat és un procés continu que fa entre d’altres que a la vida li segueixi la mort i desprès la vida i així continuament. L’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre fins la seva purificació total i per això, l’ànima dels homes morts és a l’Hades a l’espera de la seva incorporació en el cos, i així continuament, eternament.

Projecte 2

2009-11-27T02:06:00.000-08:00

1632. Expulsen als portuguesos. Una força combinada derrota als portuguesos en Bengala i són obligats a retirar-se. La Batalla de Lützen, mort del rei de Suècia Gustavo II Adolfo.
1633: Galileu Galilei arriba A Roma per al seu judici davant la Inquisició.
1634: Batalla de Nördlingen amb victòria catòlica com resultat.
1639-55: Guerres dels Tres Regnes, guerres civils en tota Escòcia, Irlanda i Anglaterra. 1640: El rei Carlos I d'Anglaterra es veu obligat a convocar al Parlament, a causa de la revolta dels escocesos.
1640-68: La Guerra de Restauració portuguesa duu per fi del govern de Portugal sota la Casa d'Àustria. 1640: La tortura queda prohibida a Anglaterra.
1642: L'explorador holandès Abel Janszoon Tasman fa el primer avistamiento europeu registrat de Nova Zelanda.
1642-49: Guerra Civil Anglesa; Carlos I és decapitat per Cromwell.
1644-74: Comença la Guerra de Char Bouba.
1648: La Pau de Westfalia posa fi a la Guerra dels Trenta Anys i a la Guerra dels Vuitanta Anys, que marca la fi d'Espanya i el Sacro Imperi Romà com les majors potències europees.
1648-53: Fronda, guerra civil a França. Mapa d'Europa en 1648 al final de la Guerra dels Trenta Anys.
1648-67: La guerra El Diluvi deixa a Polònia en ruïnes.
1649: La Gran plaga de Sevilla.
1649-53: Conquesta d'Irlanda per Cromwell.
1652: La Ciutat del Cap és fundada per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a Sud-àfrica. 1652: Comencen les Guerres anglo-holandeses.
1655-61: Les Guerres del Nord s'uneixen a l'ascens de Suècia com una gran potència.
1660: La Commonwealth d'Anglaterra acaba i la monarquia regressa durant la Restauració anglesa.
1660: Es funda la Reial Societat de Londres per a la millora del coneixement natural. 1662: Neix Jacques Aymar-Vernay, que més tard reintroducirá la radiestesia a l'ús popular a Europa.
1663: França té plenament el control polític i militar sobre les seves possessions colonials en Nova França. Hooke descobreix en el microscopi les cèl•lules.
1664: Les tropes britàniques capturen Nova Amsterdam, renombrándola Nova York. 1665: Gran Plaga de Londres.
1665: Portugal derrota al Regne del Congo.
1666: El Gran Incendi de Londres.
1667-99: La Gran Guerra turca deté l'expansió de l'Imperi Otomà a Europa.
1668: El Tractat de Pau de Lisboa entre Espanya i Portugal reconeix a Portugal com país independent. 1670: La Companyia de la Badia de Hudson és fundada a Canadà. 1672-76: Guerra polonès-otomana.
1672-78: Guerra Franco-Holandesa.
1674: L'Imperi Maratha és fundat en l'Índia per Shivaji.
1676: Rússia i l'Imperi Otomà comencen les Guerres Rus-Turques.

Activitat 8 (Esquema)

2009-11-19T10:07:00.000-08:00

Activitat 7

2009-11-10T11:44:00.000-08:00

El mite de la caverna Platònic es troba molt present en diferents situacions de l'actualitat.
Hi ha certes persones que actualment, dintre del mite de la caverna les podríem associar com els presoners, encadenats al fons de la caverna i que tenen com a úniques capacitats veure les aparences, és a dir, veure les coses com se lis mostren i no la realitat, necessiten per al seu ben estar, una realitat virtual inventada per poder-se sentir més segurs i còmodes, i poder veure's d'una altre manera. És el cas de les persones que estan molt enganxades i amb molta adició a les reds socials o a jocs online, on podem mostrar-se d'una manera diferent a com realment són.
I es que la realitat virtual, et representa un món diferent al real mitjançant les noves tecnologies i mitjançant ordinadors, consoles i altres aparells informàtics aconsegueix fer la sensació de que allò representat és real i això cada vegada ho veus més real a veure que es pot interactuar amb elements que t'envolten, els quals et permeten evolucionar i desenvolupar-te.
I això fa que moltes persones quedin atrapades i encara que sàpiguen que es virtual o poden portar al extrem només veien les aparences d'aquest món sense mirar el món de la ciència,

Activitat 6

2009-11-08T11:28:00.000-08:00

En el text Sòcrates veu com la gent no veu la ciència com una cosa interessen i no li donen importància la qual cosa farà que no puguin formar-se com a persones. I ell pensa que es la manera de poder avançar i la manera correcta que han de seguir les persones.

"La manera d'actuar segons la ciència"

En el text Sòcrates ens vol reflectir com la gent no mira la ciència des de el punt de vista que la veu ell, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal sinó creuen en que l’home actua seguin unes pautes diferents. Per això Sòcrates veu que els homes no son capaços de veure la força que te aquesta ciència que et poder fer que coneixis la coses. Aquest coneixem et serveix per poder descobrir el bé i el mal i d'aquesta manera actuar i obrar com a bé. Perquè tothom que tingui aquest coneixement et donarà la opció de poder tenir la virtut de saber que es el bé i obrar bé, perquè per ells els únics que poden actuar d'una forma correcta i utilitzen el bé son els que realment coneixent aquesta virtut.

Sòcrates al contraris dels sofistes defensa que tothom entén per bo o just una cosa, perquè si pensem com els sofistes veurem que les persones al no tenir coneixements universals no ens podríem comunicar amb ells. Ja que per Sòcrates si que creu amb un coneixement universal i va relaciona amb el intel•lectualisme moral.

Activitat 5

2009-11-01T10:14:00.000-08:00

A: (Naturalesa)
és interpretació del món el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa.

B: (Llei)
s’oposa al concepte de naturalesa ja que les lleis prescripcions que crean i organitzen els homes i que són essencials en la vida i que busquen l’equilibri i l’harmonia en la vida humana.

C: (La tècnica)
és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell. Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.

D: (Ciutat)
L’espai on es desenvolupa la vida dels homes, les relacions entre els éssers, la convivència comuna i l’harmonia entre els individus. Els quals no poden viure separats d’aquesta, ja que la necessiten.

F: (Educació)
la dualitat entre el fer i el dir s’harmonitza a partir la personalitat que dona lloc aquesta educació, plantejada a partir d’uns continguts. Sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició. La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació. Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.

G: (Veritat)
La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. La utilització del llenguatge serà un camí per manifestar la veritat, per això la veritat quedarà lligada a la democràcia ja que ha de ser provada i argumentada.

Activitat 4

2009-10-28T09:07:00.000-07:00

L'home de sempre ha volgut demostrar i verificar grans preguntes que ens fem al lllarg de la nostra vida. Una d'elles seria "com poder arribar a la veritat absoluta?" per poder arribar a la veritat absoluta, primer crec que hem de conèixer que es la veritat, perquè per mi al veritat pot ser un concepte diferent a una altre persona i mai ens posaríem d'acord. Encara que podem arribar a conèixer la veritat de les coses, però no la veritat absoluta. Penso que, al cap i a la fi, el que nosaltres coneixem és la nostra veritat. És a dir el nostre punt de vista. Tot i això, mai sabrem si el que coneixem és la veritat o només és una aparença o opinió perquè sempre ho veurem de la mateixa manera i no tenim ningú que pugui donar-nos una opinió diferent de la imatge que ens donen les coses, encara que per cadascú tingui un significat diferent.
Per això penso que la veritat absoluta no la pot arriba conèixer ningú perquè cap home pot confirmar la fiabilitat d'aquestes perquè no deixen de ser deduccions i hipòtesis d'humans. A causa que ningún ser humà pot verificar realment com es aquesta veritat absoluta en les coses.

Activitat 3

2009-10-25T09:15:00.000-07:00

Text Parmènides

Parmènides ens vol mostrar com l’ésser i el pensar són la mateixa cosa. És a dir l’ésser es pensar i el no-ésser es no pensar. Per ell les persones que no pensaben no eren realment éssers, aquest només eren els que eran capaços de pensar. I els homes que no pensan son ignorants d’aquest fet, és a dir no saben veure que les persones que pensant realment son éssers. AApart que del no res no pot sorgir res, per aquest motiu l’ésser és inengendrat i tampoc morirà, a diferencia de l’ésser humà que es crea, ja que no pot sortir del no res. És basa en l’existència de l’ésser entesa com a realitat i ell vol transmetre que aquesta és immutable, per tant mai no canvia ja que és única

És un filosof que es pot comparar amb Heràclit, perquè aquest pensa que tots el homes no aplican la raó, en canvi Parmènides mostra com si hi ha persones que son éssers perquè son capaços de pensar. A part son diferents perquè Parmènides defensa que només hi ha un britat i Heràclit que tot canvia i que tot està unificat per el logos. És a dir que per Heràclit el món canvia constantment i per Parmènides els món no cambia és estatic.

Projecte 1

2009-10-06T04:43:00.000-07:00

Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.
A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catòlics i protestants.
A pesar d'haver rebut una educació lligada a l'ortodòxia jueva, el jove Spinoza va mostrar una actitud bastant crítica enfront d'aquests ensenyaments i va ampliar els seus estudis pel seu compte en matemàtiques i filosofia cartesiana.
Mort el seu pare, en 1654, Spinoza no tenia ja que mantenir ocult la seva opinió per respecte a la figura paterna. El 27 de juliol de 1656 va ser expulsat de la comunitat jueva (així com excomunicat i bandejat de la ciutat) Es va dedica a polir lents i amb aquest ofici, i una pensió que li aconseguirà el seu amic el Jan de Witt, es guanya la vida. En 1660 es va traslladar a Rijnsburg, poble proper a Leyden, on va redactar la seva exposició de la filosofia cartesiana.
En 1663 es va traslladar a Voorburg, prop de L'Haya , on va freqüentar els cercles liberals i va travar una gran amistat amb el físic Huygens i amb l'en aquells dies cap de govern (raadspensionaris) Jan de Witt, qui va protegir la publicació anònima de la seva obres que van causar una gran revolada per la seva crítica racionalista de la religió.
Per causa de la tuberculosi, va morir el 21 de febrer de 1677 quan tenia 44 anys. Els seus amics van editar al novembre d'aquest mateix any totes les seves obres sota el títol Opera posthuma.

llibres de Spinoza:
• Principis de filosofia caresiana (1663).
• Tractat teològico-polític (1670).
• Ètica demostrada segons l'ordre geomètric.
• Tractat polític.
• Tractat de la reforma de l'enteniment.
• Breu tractat.

Activitat 2

2009-10-06T04:24:00.000-07:00

En els fragments ens vol reflectir els seus principals principis, en el primer ens mostra la crítica l’ésser humà, ja que es caracteritza per ser misantròpic. Explicant que l’home passa la vida sense fixar-se en les coses importants i sense aplicar la raó, i per això te una perspectiva diferent que els altres homes. En el segon explica que el conflicte es sorgit a causa de la diversitat de contraris. Al qual aquest ambient crea una tensió que es reflectida en guerres, conflictes i enfrontaments. En el quart mostra com la vida flueix, i fa que les coses canvien constantment i posa d’exemple el riu que amb el pas del temps canvia igual que les persones. I al cinquè ens explica com tot en el món està unificat a causa del lógos, i aquest dona un sentit a tot.

Activitat 1

2009-09-22T10:06:00.000-07:00

Comentari de text:

L’idea que vol mostrar sobre la vida, es que tot en aquesta vida, tan per els éssers humans com per la resta de la naturalesa, així també per els sentiments i moralitat, te que tenir un ordre i justícia.
Aquest ordre per les persones es basa amb la justícia en les seves vides. Com sabem al llarg de la nostra existència ens podem trobar coses positives o coses negatives però aquestes negatives les quals no ens agraden, ens fan patir i ens causen problemes a les persones, totes aquestes al pas del temps farà que estiguin justificades.
Per això aquests bons moments i aquestes penes son una evolució de nosaltres mateixos durant el temps, que ens mostren la realitat tan la sentimental com el codi moral.

Power point

2009-05-22T09:13:00.000-07:00

Joan Ojeda T.

View more OpenOffice presentations from joan.ojeda.

Resum del tema 13 de filosofia.

La societat i l'estat

2009-05-21T10:48:00.000-07:00

- Per Marx l’esclavitud de l’època antiga i els drets i obligacions de l’home en un estat modern té el mateix valor i significat.

- Títol: “ Esclavitud i societat civil ”

- En el text de Marx sobre la societat i l’estat ens mostra segons ell que pensava que en l’època antiga la societat funciona gràcies a l’esclavitud, el poder estava en mans d’un petit grup de persones privilegiades que amb força i repressions aconseguien tirar endavant les diferents tasques de la societat. És evident que la societat a canviat l’esclavitud tan descarada com existia avanç, no està tan generalitzada, però encara hi ha molt països on trobem gent treballen per un salari molt mínim i en condicions infrahumanes, és un altre forma d’esclavisme.
L’esclavitud més important i moderna, que crec que Marx es refereix, es a l’esclavitud que un mateix s’imposa quan un individu no es capaç de pensar amb el col•lectiu de la societat, que per ell el més important, és el seu benestar persona passant per sobre del que sigui necessarí.

Definicions

2009-05-06T10:18:00.000-07:00

Intelectualismo moral: defensa “que només obra bé aquell qui el coneix”.
Maièutica: l’art de donar a llum a la veritat.
Hedonisme: és un corrent filosòfic que busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència.
Felicitat(segons Aristòtil): per ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula.
Prudència: capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.
Pau interior: estar bé amb un mateix
Aritmètica dels plaers: pensa que tots els plaers són iguales en qualitat.
Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral.

Imperatiu categòric: les ordres que en ordenen obrar d’una manera o d’una altra.
Ètica teològica: parlen de la moral en relació al fi i no pas al deure
Dignitat humana: el valor de la persona.
Comunitarisme: consideren que les persones només poden viure dintre de comunitats per sobre dels universalistes.
Universalistes: consideren que les persones són part d'un univers, molt més que una comunitat.

Preguntes sondeig:

2009-05-06T10:13:00.000-07:00

1. És correcte mentir per protegir algú? Normalment no, però hi ha situacions que s'ha de fer.
2. Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no comenti una injustícia encara que pateixe? No s'ha de protegir aquest fill, perque ell te que veure com és la vida real i no sempre el podran protegir.
3. El fi "aprovar" justifica tots el mitjans? No perquè s'ha de provar amb mitjans adequats.
4. La intenció de la mare d'en Lluís és bona? No perquè no mostra la vida real al seu fill i no es correcta pels demes alumnes.
5. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d'allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa? Si que és pot.
6. Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? Tindre de dependre de la seva mare i no saber actuar per un mateix.
7. Quines conseqüències pot tenir per a en LLuís que la mare el protefeixi sempre? Que mai veure com és la realitat de la vida.
8. És comparable la conducta d’en Lluís amb "copiar en els exàmens"? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
Les dues son incorrectes però per mi, no anar el dia de abans al col·legi per quedarte estudiant és molt més greu que copiar.
9. Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria?
Que el d'abans del examen faltaria tothom i seria un descontrol.

DOC.9

2009-05-06T09:59:00.000-07:00

- Totes les persones poden tenir un preu, però aquestes que no admeten cap son les que tenen dignitat. Això és la dignitat dels humans, al no comparar el valors d’una persona amb els diners, ja que una persona valdrà molt més.

- La dignitat de la persona

- En el regne dels fins, és a dir en un món intel•ligible, les persones poden tenir un preu, però aquestes que no deixen posar-se cap preu, seran les que tenen una dignitat i estan per sobre d’aquest diners.
Perquè el valor de les persones amb dignitat valdrà molt més que el diners. A part que l’home te algunes necessitats i si que tenen un preu, però el valor intern de la persona no tindrà preu, perquè tenen dignitat.
Les persones que tenen una moralitat podran ser membres del regne dels fins, perquè posseiran la dignitat.

És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet

2009-05-06T09:57:00.001-07:00

Amb aquesta frase del filòsof John Stuart Mill e arribat a veure que es millor per a mí ser un humà insatisfet perque serà molt millor intentar superar-se a un mateix amb les diferents activitats i situacions que durant la nostra vida aniran sorgin tan en els estudis com amb la part més personal d’un mateix. A part que seran humans que volen conseguir nous objectius, noves metes i sempre aspirar a molt més sense conformar-se tan per ells com per la gent que els envolta.
Les persones que creuen que han arribat a la satisfacció total i completa, o bé poden ser les persones que és creuen les més intel•ligents i preparades del món o bé uns gran ignorants. Aquest humans seràn persones que només pensen en si mateixes i no amb els altres, a part de que es conformen amb ho mínim i no busquen aspiracions encara que ells son feliços.

Doc.3

2009-05-06T09:44:00.000-07:00

- Quina és la funció pròpia de l'home segons Aristòtil?

La seva funció pròpiá és fer de forma natural el bé per aconseguir la felicitat.

- Quina relació existeix entre ser virtuós i ser feliç?

És relacionen, ja que una persona virtuosa serà capaç de raonar, per arribar al seu fó i d'aquesta manera obtenir la felicitat.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa

2009-03-14T08:32:00.000-07:00

No crec que aquesta frase sigui totalment certa, sempre dependrà de les diferents situacions que ens envoltin tan psicològicament com afectivament, totes les persones no reaccionen igual encara que visquin en les mateixes circumstàncies. Tots tenim ho hauríem de tenir el suficient enteniment per saber diferenciar entre el mal i el bé.
Encara que hi ha vegades que sense donar-nos conta, maltractem altres persones, com seria fent comentaris i crítiques de tota mena a una persona que sense adonar-nos li pot afectar molt .
La majoria, per no dir totes, de les situacions on s'actua malament, l'individu sap que ocasionarà un acte, amb fatals conseqüències però tot i això intenta buscar excuses per justificar-se, i que la situació no sembli tan greu com ho és amb realitat.

Definicions 9

2009-03-04T06:11:00.000-08:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció.
Virtut: obrar bé.
Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: consisteix a poder decidir per un mateix
Condicionament: significa que no es té una llibertat absoluta i total, però es conserva la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
Destí: era una llei que partir de la qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques. Per la infraestructura econòmica.
Determinisme genètic: diu que les causes de tots els actes humans es fixen en la genètica. Autor Wilson.
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens -com si- estiguessin produïts per una causa.
Nivell preconvencional: actuar d’una manera per satisfer els nostres interessos.
Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis universals. Són persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis, normes, regles que admeten.
Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral.
Principi de responsabilitat: hem de canviar la nostra idea de progrés en el sentit d’assumir responsablement les conseqüències.

Creus que existeix el destí?

2009-02-23T03:05:00.001-08:00

És una pregunta que cal reflexionar i pensar molt. Jo crec que estar destinat a ser una cosa no existeix. Jo crec que el destí de les persones va relacionat segons els teus actes que comets al llarg de la teva vida. Per aquest motiu penso que el nostre destí està en les nostres mans i el únics que podem modificar-lo i canviar-lo som nosaltres.
Perquè nosaltres som realment lliures de decidir el nostre futur i els nostres actes i per aquest motiu nosaltres som lliures de modificar el nostre destí i decidir sobre nosaltres mateixos.
Perquè no hi ha ningú que tingui escrit el seu destí, ni que el controli ningú, sinó que nosaltres som els que controlem el nostre futur, el nostre destí.
Encara que també penso que hi ha persones que no són lliures i per aquest motiu el seu destí esta controlat, un exemples seria la gent que està a la presó, que per algun motiu, han fet uns actes i el seu destí a passat a ser controlat per altres persones, durant una etapa de la seva vida, quan sortin i siguin lliures, llavors tornarà la seva llibertat i el seu destí.

Preguntes de comprensió: pàgina 139

2009-02-23T02:26:00.000-08:00

Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa'n exemples.

El nostre "Món" contitueix el nostre univers. Exemples serien la nostra cultura, el llenguatge, l'art entre altres.

Què passaria si no disposéssim de fantasia?Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?

Sinó tinguéssim fantasia, les nostres il•lusions desapareixerien. Si, alguna vegada ha millorat la meva situació vital.

Explica l’expressió " percepció bruta" de realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?

Percepció bruta, crec que te referència a que els animals no tenen un codi moral, i són salvatges per naturalesa. Encara que també penso que hi ha humans que no tenen codis morals ni ètics, la majoria de la gent si que els té i això diferencia les persones dels animals.

En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?

En moments que ets sents sol, crec que és la part del dia on més tens fantasies, a part de la nit.

Cançó de llibertat

2009-02-18T10:15:00.000-08:00

Para la libertad, sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado que retoño
porque aún tengo la vida.

Llibertat,a favor i en contra.

2009-02-18T10:09:00.000-08:00

Arguments a favor de la llibertat

- Som totalment lliures perquè podem fer el que volguéssim en tot moment.
- Ningú ens pot impedir fer alguna activitat.
- Llibertat és un dret que necessiten totes les persones.
- Només decidim nosaltres els nostres actes.
- I la llibertat ha de ser igual per tothom.

Arguments en contra de la llibertat

- Vivim en una societat i s’ha de seguir unes normes.
- No s’ha de tenir una llibertat absoluta, perquè la gent no pot fer el que volguí.
- La llibertat és una cosa, que no totes les persones han de tindré.
- La llibertat sempre s’ha de controlar.
- La llibertat no existeix per totes les persones, a causa de diversos problemes que l’impedeixen fer alguna activitat.

Arguments

2009-02-18T10:06:00.000-08:00

Preguntes complexes
- Com has trencat el vidre?

Argument ad ignorantiam:

- No s’ha pogut demostrar que me menjat les galetes, llavors jo no sigut.

Argument circular:

- Perquè corren molt els cotxes? Perquè tenen un motor potent I perquè el tenen? Etc…

Argument ad hominem:

- Ets un lladre.
- Perquè hem dius lladre si tu mas tret el llapis.

Argument d’autoritat:

- El professor de filosofia, ha dit que Aristotil va ser un gran pensador.

Argument ad baculum:

- Si no vens amb mi, tindràs conseqüències dolentes.

Què és el bé?

2009-02-18T10:05:00.000-08:00

Jo crec que el bé, és tot allò, que una persona veu que és moralment correcta, però això no vol dir que sigui fer el be, perquè el bé no te una definició exacta, perquè cada persona el pot interpretar d’una manera o d’una altre.
Hi ha moltes persones, que tenen diferents punts de vista de com veure ho que és bo amb ho que es dolent, això no és que una persona estigui equivocada, sinó per el seu codi moral pensa d’una manera o d’una altre.
Encara que penso que hi ha coses que no poden ser representades com a bé, encara que les miris des de qualsevol punt de vista

Definicions

2008-12-25T07:03:00.001-08:00

- Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
- Individualisme possesiu: és una teoria que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats.
- Socibilitat natural: teoria de Aristotil sobre que l'ésser humà és sociable per naturalesa.
- Contractualisme: Aquesta teoria diu que viure en una societat no és exigència de la naturalesa, sino que la societat és una construcció artificial.
- Voluntat general: és el conjunt de la societat que es posa en comú per prendre una desició.
- Antropologia cultura: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que ha experimentat.
- Socialització primària: És la part més important del procés. Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
- Cultura: cojunt d'artefactes, costums, creences, conducte que un grup humà accepta com a propi.
- Subcultures: Estàn dintre de les cultures, dins de cada una existeixen diferències motivades per l'edat, el nivell socioeconòmic, la classe social.
- Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
- Civilització: procedeix dels termes llatins civis i civitas. Parla de civilització és parlar del que és propi de la ciutat.
- Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
- Racisme: opinen que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura.
- Aporofòbia: El rebuig i menyspreu envers el pobre.
- relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
- Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, i la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat.

Podem adaptar-nos a una altre cultura

2008-12-25T06:35:00.000-08:00

Jo crec que per adaptar-nos a una altre cultura hem de saber la seva llengua, la seva comunicació i els costums de la gent. I això es una cosa que té el seu temps i no és instantani, s'ha de fer un procés d'integració.
Hi ha gent que es podria adaptar ara mateix a qualsevol cultura, però jo personalment no crec que podria canviar ara mateix de cultura, perquè no aconseguiria aprendre el llenguatge ràpidament ni les costums i no aguantaria molt de temps.
Encara que penso que es bo, veure altres civilitzacions i cultures, i aprendre coses noves.

Som realment lliures?

2008-12-25T06:34:00.000-08:00

Jo crec que en el fons som lliures de fer qualsevol cosa que sens passi per el cap, però al viure en una societat, tenim unes normes, i s’han de complir.
Però en realitat si que som lliures, però hi ha una sèrie de coses que èticament no son correctes però si las podem fer, aquestes tenen conseqüències.
Per tant crec que som lliures però tenim que seguir unes normes perquè vivim a una societat i no podem fer tot ho que volem, perquè seria un descontrol, és a dir, un anarquisme, i un anarquisme és una política, que no s’utilitza perquè el control del país seria mínim.
I per això jo crec que és bo, no ser lliures totalment, perquè també tens que mirar per la gent del voltant i no fer ho que et sembli bé només a tu.

Doc 4 pàgina 40

2008-11-12T10:57:00.000-08:00

1. En el text explica que les coses s'han de mirar de diferents punts de vista, abans de verificar-les. Pensar molt i veure diferents possibilitats. No sempre ho que pensis tu potser ho correcta.

2. Mirar les coses de diferents punts de vista

3. Explica diferents punts de vista, les coses s'han de comprovar i mirar de diferents maneras, objectiva i subjectiva, tenir diferents ideas, també utilitzar la intuïció, no mira que les coses `no son reals, sino mirar-lo i comprovar, perquè potser si son reals si les mires d'un altre punt de vista.

4. És un mètode idealisme, perquè no afirma que totes les coses són reals, i ho que fa és que l'objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte. El podem comparar com un mètode realisme, perquè no afirma que tot és real i amb un fenomenologia, perquè el objectiu d'aquest esta entre realisme e idealisme.

Doc 4 pàgina 21

2008-11-12T10:40:00.000-08:00

-Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Llei són enunciats universals cièntifics, dintre d'elles hi ha diferents teories.

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria d'Einstein, la teoria de la gravetat.

El saber científic

2008-11-12T10:14:00.000-08:00

Evolució del terme "ciència"

- La noció de ciència a estat molt lligada a la de filosfia, perquè a les dues s'ha de tenir un coneixement.

-Els dos elements quue van diferenciar el saber cientifíc del filosòfic van ser l'exsperiència entesa com a experimentació i l'aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.

És ciència la filosofia?

- Si la definem ciència com Aristòtil que la defineix com a saber rigorós, podriem dir que la filosofia és ciència.

-Però si utilitzem la definició de la "ciència moderna" sabrem que la ciència necessita una experimentació i l'ús matematic , cosa que la filosofia no necessita.

Els tipus de ciències

-Formals: Matemàtiques.

-Empíriques: Naturals o socials.

Els mètodes del saber científic

- Mètode de les ciències formals
- Mètode de les ciències naturals
- Demostració inductiva
- Mètode hipoteticodeductiu

Doc.12

2008-11-11T09:23:00.000-08:00

-Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Perquè l'home, basa els seus pensaments i les seves precupacions, en les coses quotidianes, però ho que te que fer és buscar de precupar-se de les verdaderes precupacions importants.

-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moments de soledat.

Si que tingut moments de replegarme sobre mi mateix.
1- Que faig aqui?
2- Perquè tinc que esforçarme?
3- Qui soc?
4- Perquè estic aqui?
5- El món existeix?
6- Val la pena esforçar-se?

-Per Zubiri quin es el problema de la Filosofia contemporània?

La seva fórmula intel·lectual és justament el problema de la filosofia contemporània.

Doc.10

2008-11-11T08:48:00.000-08:00

1- Idees principals: l'idea principal és aclarir de forma lògica un pensament.

2- Posa un titol: Funció de la filosofia.

3- Funció de la filosofia segons el text, perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat?: Perquè tens que utilitzar els pensaments i pensar és una activitat.

4- Comenta la frase subratllada:" La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments" Significa que la filosofia, no aclareix absolutament però si t'aporta informació.

5- Quin mètode defensa?

Mètode analiticolingüístic perquè el principal objectiu que té el text, és expressa-se d'una manera perquè la gent el pogui entendre, i d'aquesta manera arribar a més persones.
Podriem comparar amb el racionalista perqué aquest el unic objectiu és utilitzar la rao sobre l'experiència, no mira el nivell de dificultat del vocabulari. També passaria amb el empirista, que no mira el vocabulari, sino que ho que l'interesa és utilitzar la rao i l'experiència per buscar respostes.

6- Informació de l'autor:

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Xavier Zubiri

2008-11-11T08:46:00.001-08:00

Va néixer a Sant Sebastià el 4 de desembre de 1898. Segons compte la seva vídua, Carmen Castro, el metge que va atendre l'enllumenament va diagnosticar que gràcies a Déu no viuria, ja que de fer-lo es quedaria ximple. ALS 17 anys ingressa en el Seminari de Madrid, coneixent així a un dels professors que més li va ensenyar en el camp de la filosofia en els seus primers anys, Juan Zaragüeta. En 1919 coneix a Ortega i Gasset, el qual dirigirà la seva tesi doctoral presentada en la Universitat de Madrid en 1921 . En 1920 es llicencia en filosofia en l'Institut Superior de filosofia de la Universitat de Lovaina. Aquest mateix any aconsegueix el doctorat en Teologia a Roma. En 1921 es doctora en Filosofia per la Universitat Central de Madrid. Aquest mateix any, al setembre, s'ordena diácono, establint-se a Madrid. En la Universitat madrilenya guanya la càtedra de Filosofia en any 1926 . Entre els anys 1928-1930 gaudeix d'un permís d'estudis que li duu A Friburg, on estudia amb Husserl i Heidegger, i també a Berlín, on assisteix als cursos de Nicolai Hartmann, i coneix a Einstein, Schrödinger, Max Planck i Werner Jaeger. Coneix a Berlín a Carmen Castro, quan ella només contava amb 18 anys. Entre 1931 i 1935 exerceix en la seva càtedra de Madrid. En 1936 es casa amb Carmen a Roma, després d'un procés eclesiàstic per a arribar a l'estat laical. En Roma té oportunitat d'estudiar llengües de l'antic orient amb el sumeriólogo A. Deimel. A l'esclatar la guerra civil a Espanya, Zubiri és vigilat a Roma per l'ambaixada franquista, pel que sembla per ser basc i professor universitari, coses que ja per separat eren motiu de sospita per al règim. Donada la incomoditat i les pressions existents a Roma, es trasllada al costat de la seva dona a París, vivint en el Col·legi d'Espanya de la Ciutat Universitària. En París té ocasió de treballar amb Luis De Broglie en el camp de la física i amb Benveniste en el de la filologia. Freqüenta també al filòsof Maritain. A l'acabar la guerra civil torna A Espanya, acceptant la càtedra de filosofia en la Universitat de Barcelona, pel que sembla perquè volien allunyar-lo de Madrid, però rebutjant el deganat que li van oferir. Exerceix a Barcelona durant els anys 1940-1942, doncs en aquest últim any va sol·licitar una excedència sine die, una renúncia vetllada donades les pressions del règim. Tota la seva marxa filosòfica fins a l'any 1944 és denominada per Zubiri la seva etapa fenomenológica i es recull en el llibre Naturalesa, Història, Déu com una recopilació d'articles. A partir d'aquest moment comença el que ell denominava la seva etapa metafísica, és a dir, la seva etapa de maduresa, en la qual apareixeran els seus llibres més originals, marcant una fita el primer d'ells, Sobre l'Essència, de 1962 . En l'any 1945 comencen els cursos privats que ofereix Zubiri ja fora de l'àmbit universitari. Aquests cursos duraran fins a l'any 1976, amb una interrupció entre 1954 i 1959. A partir de 1977 Zubiri es va consagrar a preparar la seva obra escrita, que fins a aquest moment constava de molt poques obres, si exceptuem els articles. Va participar, això sí, intensament en el Seminari Zubiri, creat en 1971 . Els cursos zubirianos s'han anat publicant en forma de llibres després de la mort del filòsof, esdevinguda el 21 de setembre de 1983, sent la trilogia titulada Intel·ligència sentiente un dels més representatius per la seva originalitat i importància en l'àmbit de la Teoria del coneixement.

definicions

2008-11-09T08:13:00.000-08:00

Saber filosòfic: utilitzat la raó, per busca una resposta.
Saber científic: Utilitza les matemàtiques i l’experimentació.
Saber ordinari: “Sap el què, però no perquè” i es funda en l’experiència de la vida quotidiana.
Mètode: pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
Mètode hipoteticodeductiu: mètode que s’estructura en tres nivells: enunciats protocol•laris, lleis i teories.
Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.
Hipòtesis: són teories que encara no s’han demostrat.
Mètode empiricoracional: utilitza els sentits i l’enteniment per busca una resposta.
Mètode empirista: utilitza la raó i l’experiència.
Mètode analiticolingüístic: el seu fi, es fer que la filosofia sigui fàcil d’entendre utilitzant un llenguatge fàcil.
Lloc de llenguatge: diverses formes de utilitzar el llenguatge.
Hermenèutica normativa: posa normes a la comprensió.
Ontologia: part filosofia estudia el ésser
Estètica: bellesa en el art.

Què és la filosofia?

2008-11-09T07:16:00.000-08:00

En aquest començament de curs, faig noves assignatures, una d’elles, és filosofia,
jo mai m’havia parat a pesar “ Què és la filosofia ?”.
La veritat és que no he aconseguit una resposta massa clara, per a mi, sobre el significat de filosofia, però he arribat a la petita i potser no certa conclusió, que la filosofia el que vol és arribar al fons de totes les qüestions que és poden plantejar, buscar-li un significat a totes les coses, saber l’explicació sobre tots el temes, buscar un sentit final.
És una assignatura que podrem qüestionar, reflexionar, raonar, opina sobre qualsevol tipus de temes.
Així en el món antic, a Grècia, va sorgir la filosofia, els antics pensadors de l’època, que tractaven de diversos temes buscant un significat per tot i fent gran teories que ens han servit fins als temps en que estem.
I ho més sorprenent de la filosofia, que es pot buscar una resposta i potser no la trobarem.
Crec que aquest any a filosofia podré veure que coses insignificants, que no lis dones importància, poden ser un gran tema de conversa i d’opinió.

Ens coneixem tal com som?

2008-10-22T09:25:00.000-07:00

La veritat es que mai m’havia parat a pensar en aquesta pregunta, però crec que ens coneixem en el àmbit de que sabem les coses que ens agraden, les coses que no, les situacions divertides, com som com a forma de ser ( si tímids, alegres, divertits) descrivint-nos físicament, entre altres coses...

Però crec que per coneixent del tot profundament s’ha de ser una persona plena. Ja que hi ha coses nostres que no sabem, com a vegades que podem reaccionar sense pensar, que encara no sabem el nostre futur, que serem?, on arribarem? Que volem fer?...

I són dubtes sobre tu mateix, que et preguntes, però crec que a una certa edat, pot canviar això, i gràcies a l’experiència i a la vida quotidiana que et pot convertir en una persona plena, i saber tots el teus camins i tot sobre tu.

Filosofia

2008-10-13T09:34:00.000-07:00

Aqui faig la meva primera act*, del Blog de Filosofia.